Agenda dei poeti 2010

10 aprile 2010

EL ME’ AMIS GASTONE

A l’è on gatt ch’el se ciama Gastone,
on persian cont el mus spetasciaa,
el ven semper, d’estaa, in del giardin
de la cà che gh’hoo sù in montagna.

Quand el riva lù el mogna,
pœu el se strusa visin ai mè pee.
Mi el carezzi, ghe parli,
ghe gratti el crappin o ‘n’oreggia.

Per giugà e1 se gira sott-sura,
come el god se ghe gratti el panscin!
Cont i sciamp el me ciappa ‘na man
el fà finta pœu de sgagnamm.

Mi ghe doo on quejcoss de mangià,
on baslott cont l’acqua de bev,
lù el se degna, l’è ben educaa,
come on ospite ch’el ven a trovamm.

Dopo on poo el se mett giò a dormìi
o el stà lì on bell pezz a lavass.
E! me guarda cont chi sò œucc giald,
duu oggioni che me paren d’or.

Me ven vœuja de strafognal sù
e ogni tant el se lassa ciappà,
el stà li tra i mè brasc ‘me on fiolin

e se sent on ronfà delicata…

El va via cont el pass de felin,
el và in gir in de l’ort, per i praa.
Lù l’è liber de andà, de giugà
e de corregh adree a i parpaj…

A l’è on gatt che se ciama Gastone,
on persian cont el mus spetasciaa,
l’è on amis ch’el ven a trovamm
nel giardin de la cà de montagna.


Fausto Colombo – Milano